TEMA 2: PROCESSOS D´APRENENTATGE

El primer que m’agradaria comentar es que penso que la nostra societat, en general, no té consciencia del que és i comporta l´aprenentatge que duem a terme les persones, durant tota la vida i gràcies al nostre entorn, no només en l’àmbit de l’escola.

Avui dia, la majoria dels mestres i professors, no tenen en compte els estats emocionals dels nens, alhora de proposar-los les activitats , només volen que interioritzin els conceptes, sense entendre’ls i fer que ells mateixos facin l’esforç de recordar-los el dia de l’examen, per tal de superar-lo.

Encara que també he de dir, que en l’educació infantil crec que hem avançat una mica en aquest sentit, degut a que els mestres en aquesta etapa tenen més en compte les necessitats personals dels nens i formulen les seves propostes a partir d’elles, també penso que és perquè els aspectes curriculars estan definits d’una manera més oberta, que permet treballar-los de forma global, i per al mestre, són més fàcils de dur a terme dins l’aula.

També dir que en l’etapa d’educació infantil hem avançant només una mica, com ja he dit abans, perquè encara troben escoles on el plantejament dels continguts curriculars, es donen de tal manera que fan que sigui una etapa de preparació per a la primària, una cosa absurda, des de el meu punt de vista. Ja que, per començar sempre s’haurien de seguir els ritmes de cada un dels nens, i mai forçar-los a fer cap activitat, amb la que ells no es sentin còmodes o que, directament, biològicament no estiguin preparats. A més, no cal que els nens arribin a primària sabent-ho “tot” perquè, per una part és impossible , i per l’altra , només aconseguirem uns nens frustrats i sense ganes d’aprendre, ni d’anar a l’escola.

En general, avui dia, els d’aprenentatges no són significatius per als alumnes, degut a que els mestres encara no saben aplicar de manera adequada els mètodes d’aprenentatge, que tan fa que es varen crear.

Ara s’han posat molt de moda, tant dins l’aula com fora d’ella,  els processos del conductisme operant, per tal de modificar i controlar les conductes dels nens. Però, els pares perquè no ho saben i els mestres perquè ho saben però no ho duen a terme, no realitzen les fases que precedeixen aquestes tècniques, i a més quan les apliquen no ho fan de manera correcta.

Per aquest motiu els nens no tenen gens clar que poden o no fer, perquè els servirà que ho facin o no, i moltes altres preguntes que es fan a ells mateixos, degut a que els adults estem aplicant unes formules de manera errònia, sense donar-li’ls ningun sentit.

Des de el meu punt de vista , penso que les persones aprenem des de que ens troben al ventre de la nostra mare (a través de sensacions, de sorolls...), i per aquest motiu, com ens diu Piaget hauríem d’estudiar i sempre tenir en compte, l’evolució del coneixement de cada una de los persones des de els seus inicis i fins a la seva mort.

Dir també, que els aprenentatges, principalment venen donats gràcies a l’entorn que ens envolta i a patir d’aquest, podem evolucionar i desenvolupar-nos, tot aprenent a regular els propis coneixements a través de l’estructuració dels nostres esquemes mentals.

Molts de mestres, segueixen les teories dels cognitius, i les intenten posar en pràctica, però esta vist que no ho fan de la manera correcta, perquè els estudis sobre l’educació al nostre país ho afirmen. Un dels motius, segons la meva opinió, és que ho volen seguir tot punt per punt, sense tenir en compte les necessitats vertaderes i reals dels seus alumnes.

Això, segons jo, crec que ho fan perquè es senten més segurs seguint un guió que els condueix fins a un objectiu. Però també haurien de pensar en quina és la millora manera de que aquests nens aprenguin a aprendre, i a pensar amb autonomia, i no tant en la comoditat de les metodologies.
Per acabar, la metodologia que jo considero més adequada és la de treballar per projectes, cosa que a l’actualitat ja s’està començant a fer, en algunes escoles de tota Espanya, i concretament, de les nostres Illes.

És una metodologia, que si s’organitza de manera correcta dona molts bons resultats, tant a docents i alumnes, com a les famílies i a la comunitat educativa, en general.

Aquesta forma de treballar, pot atendre a tots els infants tant com ho necessitin, degut a que tot s’adapta a les seves individualitats, i tots i cada un d’ells són protagonistes del seus propis aprenentatges. A més, també, fa que els nens es donin compte de que els responsables dels seus aprenentatges són ells mateixos, degut a que tot el procés el fan ells, a través de les seves investigacions i descobriments.

El mestre té el paper de guia i de creador de les preguntes claus, que faran que els nens es motivin per investigar i puguin aprendre, a través del material proposat per el docent o per la família. Una altra funció del mestre, es la de ajudar als seus alumnes a estructurar els seus coneixements, a mesura que els van adquirint, això requereix una preparació que tots el docents hauríem de tenir per tal de poder dur a terme aquesta manera d’educar tan i tan màgica i significativa.

 RESUM LLIBRE "QUIET"

El llibre amb el títol de “Quiet”, ens explica el dia a dia, amb totes les complicacions que sorgeixen d´una vida en família, que esta formada pel pare, mare, una filla petita y un fill més gran, anomenat Lluís,  amb necessitats educatives especials. El narrador és el pare de família, i tot el que passa ho enfoca des de el seu punt de vista. 

A causa de que en Lluís no té un diagnòstic concret de la seva malaltia, acudeix, acompanyat per la seva família, a diferents especialistes de la medicina, per tal de trobar una resposta al seu estat i així poder-li posar solució, si es que en té(medicaments específics, tractaments...). Tot això crea una sentiment d´angoixa a la família, perquè es troben en una situació de no poder avançar, de no saber que fer.

La família, encara i les dificultats que els hi provoca, segueixen viatjant tan com volem tots junts. En moltes d’aquestes escapades, el pare es queda tot sol amb en Lluís i li parla com si ell l´hagués de sentir y entendre’l, encara que sap que no ho fa.

El pare, en molts de moments és la persona que més protegeix al seu fill, perquè per exemple quan es troben a un restaurant, en una de les ciutats que van a visitar, i la mestressa els diu que amb el nen amb cadira de rodes no hi poden entrar, el pare hi insisteix, fins que ho aconsegueix, encara que la mestressa els du al pis de dalt del restaurant per tal que la gent que vengui  no vegi  a en Lluís, con si els anés a fer fastig. I un altre moment , en el que el pare s’enrabia molt, es quan ha de dur el nen fins a la parada d’autobús, que justament es troba davant d’una escola, i tots els pares deixen el cotxe en mig de la cera, no deixant pas a la cadira d’en Lluís, i això fa que el seu pare i ell hagin de baixar de la cera, per arribar-hi.

 A més d´aquestes dues situacions, al llarg del llibre en troben moltes més, deixant veure com la societat actual no fa que les persones amb alguna necessitat especial en formin part, tant per causa de les barreres arquitectòniques com per la visió que encara tenen algunes persones dels discapacitats, veient-los com individus que s’han d’amagar i que no han de sortir de casa seva.

Un altre tema del que el seu pare està molt preocupat, és la mort, donat que com no saben quina malaltia pateix el seu fill, tampoc coneixen quants anys de vida té en Lluís. Aquest pensament li sorgeix al pare del nen a través de la mort de na Clara, una nena que tenia la mateixa malaltia que el seu fill, i que va morir molt jove.

L’actitud de la seva filla petita, davant les dificultats del seu germà és de tractar-lo com una persona igual a les altres, que és com l’haurien de tractar tota la gent del seu voltant, per fer-lo així partícip del present de la vida familiar i social. Per exemple, en molts moments ella li conta coses a l’orella, estan segura de que ell l’està escoltant.

A més, la família li fa una sessió de fotos a en Lluís fent com si estigués corrents encara que es tot efecte de la càmera, perquè el nen es troba estirat al terra. Però amb aquestes actituds de la seva família, pensen que el fan sentir, com una persona qualsevol i li fan veure que totes les persones poden realitzar el que es proposen si realment creuen en les seves capacitats, sempre hi quan no afecti a una altra individu de manera negativa.

Tema 1: Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE L´EDUCACIÓ

El tema pretén que tinguem la noció bàsica de que és la psicologia de l´educació. A classe vam crear entre totes una definició d´aquest concepte. Va ser una manera d´adonar-nos de que sabíem més del que ens pensàvem en un principi.

A més, durant les sessions teòriques de la classe em vaig anar donant compte que les persones no actuem fins que tenim el problema a sobre, i que quan li hem de posar una solució en moltes ocasions no és la més adequada.

Per una altra banda, tenint en compte les diferents visions que es tenen de la psicologia de l´educació, la que penso que es la més adient, és de la quarta via, la que cerca maneres de millorar la metodologia d´ensenyament fent així que els processos d´ensenyament-aprenentatge siguin reals i significatius per als alumnes. I que d´aquesta manera els nens puguin desenvolupar-se de manera global per viure en societat.

Els professionals de l´educació han de saber manejar les situacions de l´aula i fer que cada moment de la rutina diària sorgeixi com un aprenentatge, sobretot en educació infantil. Sempre respectant les individualitats de cada un dels alumnes de la classe, o sigui, el mestre ha de tenir en compte el nivell de desenvolupament, les capacitats i la disposició, tant afectiva com emocional, de cada un d´ells, alhora de fer qualsevol activitat.

Molts dels estudiosos que han creat la psicologia de l´educació, van fer descobriments increïbles que avui dia no s´apliquen, i no perquè no siguin bons, sinó perquè la societat pareix que li costa arribar a fer canvis que de veritat ajudarien a totes les persones, a tenir una identitat i pensaments propis. Per exemple dues de les teories que m´agradaria destacar són: 

• J.M. Cattell, que va descobrir i provar que és més eficaç i significatiu ensenyar a llegir i a escriure a través de paraules senceres i no amb lletres separades. Perquè els nens li veuen un sentit a llegir i a escriure, donat que entenen que aquestes dos habilitats els serviran per poder-se desenvolupar plenament dins la societat en la que viuen. Aquesta tècnica actualment ja s’està dugen a terme en moltes escoles, però encara hi ha persones que pensen que la millor manera d´aprendre a escriure o llegir és la forma en que ells van aprendre, que es memoritzant frases sense sentit i copiant repeticions de síl·labes, paraules i oracions, sense entendre el seu significat.

• Edourd Claperède, que ens va dir que la memorització és una cosa inútil alhora d´aprendre coses que ens han de servir per a la vida quotidiana. Perquè utilitzant aquest tipus de tècnica els alumnes no entenen el que “aprenen” i per tan no saben aplicar-lo a la vida real. Actualment aquesta tècnica encara s’utilitza molt a les aules, donat que molts mestres o no saben de quina manera extreure els coneixements dels seus alumnes si no es fen el típic examen on aquests han d´escopir tot el que han memoritzat a casa, sense entendre res del que escriuen. O bé, és que aquests mestres pensen que la memorització és la millor manera d´ensenyar als seus alumnes els aprenentatges.

Hi ha diferents tipus d´orientacions que intenten explicar les diferents situacions d´aprenentatges. N´hi ha dues que ja les hem explicat. La primera que vam treballar, va ser la de l’ecologisme, que ens diu que tots els contextos que envolten a una persona l´afecten, d´una manera directa o indirecta, des de que neixen. D´aquesta orientació vam fer un treball, en el que havíem d´explicar com afectaven els entorns a dos nens de diferents famílies, que tenien distints pensaments en quan a l´educació dels seus fills.

I l´altre, que l´estam aprofundint al segon tema, és l´orientació conductista que pretén reforçar conductes i dissenyar processos d’ensenyament. A l´actualitat es duen a terme moltes de les tècniques que especifica aquesta orientació, però no es posen en pràctica de la manera que els pensadores  que creien en aquesta orientació, explicaven en els seus estudis, sinó que ara ens oblidem de moltes de de les passes i això fa que aquestes tècniques no siguin del tot efectives.

Com a conclusió, dir que, aquest tema ha estat molt interessant en quant a contingut perquè es poden aprendre coses importants per tal d´ajudar a que els nens es desenvolupin de la millor manera possible.