TEMA 4: FACTORS INTERPERSONALS DE L'ALUMNE

És molt trist, però a l’actualitat , la majoria, dels mestres es fixen en un tipus de nens concrets, els més graciosos, els que vesteixen millor.... 

Això fa que aquests docents els tinguin més en compte durant totes les classe, els hi facin més preguntes, els  ajudin sempre..., i aquestes petites coses que el mestre realitza diàriament, fan que els altres nens no es sentin còmodes dintre de l’aula, que no estiguin motivats per fer les activitats que els hi proposen, i tot això faci que la visió del mestre cap a aquests nens vagi empitjorant, dia a dia.

Actualment, el que he dit anteriorment ocorre moltes vegades a les nostres aules, tan a Infantil, com a Primària, la E.S.O, el batxillerat, fins i tot a la Universitat. I, encara que els docents saben que amb aquesta actitud no fan cap bé a ningun dels nens que acudeixen a la classe, ho segueixen fent, perquè des de el meu punt de vista, és una cosa molt difícil de adonar-te, de saber-ho manejar i canviar-ho.

Encara que penso que tots el mestres deurien poder tractar a tots els sues alumnes per igual, perquè com ja sabem, tot l’ambient que envolta el nen l’influeix durant tota la vida, fent així que tots els infants poguessin aprendre i amb això desenvolupar-se de la manera més adequada possible.

La meva opinió es que el mestre que hauria de predominar a tot el nostre país hauria de ser el que té en compte les emocions de cada un dels nens, tant dins l’aula com fora d’ella, i no el que hi ha avui dia , que és el que li dona més importància als conceptes teòrics.

Això, provoca que si el mestre no té en compte l’estat emocional dels nens durant la classe, no seguirà els seus ritmes i els nens no aprendran de manera significativa, perquè no estaran motivats, donat que el seu docent no es preocupa per ells.

A més, dir que a l’actualitat els mestres no estan gens valorats per la societat, en general. Però des de el meu punt de vista, és més culpa dels propis mestres que no de la societat sencera, perquè ells també s’han guanyat la visió que tota la gent té d’ells. 

Crec que la majoria dels docents d’avui dia, no tenen en compte els seus alumnes, no els motiven, no els deixen fer per ells mateixos les coses..., aquests mestres només fan la seva feina per treure-hi benefici per a ells mateixos. I un exemple molt bo, és que molts estudiants, es troben a la carrera de magisteri, pel simple fet de que tindran una feina on els hi donaran moltes vacances i tindran un bon sou.

Com a conclusió, voldria dir que ser mestre és molt més que un bon sou y moltes vacances, és una feina que, encara que comporta molta motivació intrínseca del docent mateix, també aquest mestre ha de saber compartir amb els seus alumnes la seva experiència, i fer-los ciutadans crítics dins la societat en la que vivim. Però sempre tenint en compte els ritmes individuals de cada una dels infants, i la seva opinió dins l’aula, a més de treballar d’una manera que faci que els aprenentatges dels nens siguin significatius, sempre comptat amb la família de cada nen.

UNA EXPERIÉNCIA

Las dos láminas que he elegido para hacer mi entrada de blog son la del caballo y la de los peces de colores.

En la primera teníamos que poner la imagen del caballo con el caballero, al revés, y dibujarlo en nuestro bloc.

Durante las sesiones de clase que hicimos esta lámina iba muy animada, porque tenía ganas de ver el resultado de mi dibujo, y porque además la profesora nos había dicho que nos iba a quedar igual al de la imagen.

Fue increíble el día que acabé el dibujo, y lo puede girar para ver cómo me había quedado. Era exactamente igual al de la imagen que nos había dado la profesora, me quede sorprendida, nuca pensé que podría dibujarlo tan bien.

Con esta actividad he aprendido que no debemos ver las cosas con tanta dificultad, como la vemos los adultos, porque todo es posible, pero siempre tenemos que estar dispuestos e intentarlo.

Aquí vemos el dibujo que hice yo misma (derecha) y la imagen que nos dio la profesora (izquierda).

 

 

La segunda lámina también me encantó, y estuve muy emocionada por llevarla a cabo y podérsela mostrar a todo el mundo que la quisiera ver.

Mi opinión es que, esta actividad es un muy adecuada para los niños, porque además de divertida y entretenida, es muy fácil de realizar. Además se utiliza como material principal, las ceras, que son un material asequible.

A lo largo de las sesiones en las que realizamos esta lámina, me sentí con muchas ganas, aunque alguno de los días tenía ganas de acabar la clase porque me sentía muy cansada de todo el día.

Como conclusión, me gustaría decir que aunque todavía no hemos acabado las clases, estas sesiones de arte han sido un desahogo para mí, porque desde muy pequeña me ha encantado dibujar con cualquier tipo de material, ya fueran ceras, lápices de colores, rotuladores… todo me valía, para hacer mis creaciones. Y ahora que estoy tan estresada con todo lo de la universidad, me ha ido muy bien poder relajarme con estas actividades tan divertidas, aunque también quiero destacar que ha habido algunos días que no me encontraba muy animada, pero durante la mayoría de las sesiones me lo he pasado genial, tanto por las actividades como por mis compañeras de clase.

Además, también quiero decir, que es una pena que los niños en la época en la que estamos no puedan desenvolverse por ellos mismo, sino que tengan que tener a los adultos como algo que les influye de tal manera que hace que dibujen y, al fin y al cabo, piensen de la misma manera todos. Porque los adultos les solemos influir, sobre todo en arte, de una forma negativa, dado que no respetamos sus obras, y solo damos por validas esas que los niños hacen igual que las que haríamos nosotros, o sea dibujos estereotipados, como diría yo, sin vida propia.

                                         

L'EDUCACIÓ INCLUSIVA A L'ACTUALITAT

Segons la meva opinió al nostre país s’està intentant donar suport només als nens amb alguna discapacitat, però ens hauríem de plantejar si només són ells els que necessiten ajuda, tant dins l’aula com fora d’ella.

Durant les classe d’aquesta assignatura, me adonat que no hem d’atendre només als alumnes que tinguin diagnosticat alguna malaltia, sinó que hem d’atendre i treballar conjuntament amb tots els nens que acudeixen a l’aula.

Està clar que els alumnes que tinguin alguna discapacitat els hi haurem de prestar una mica més d’atenció, però també hem d’entendre que els altres nens són diferents i necessiten també que els recolzin en uns altres aspectes.

Per aquest motiu hem d’intentar treballar de manera conjunta dins l’aula, per tal que tots els nens que la conformen se sentin part d’ella, puguin participar i desenvolupar els seus coneixements, sempre tenint en compte els seus ritmes individuals.

A l’actualitat hi ha moltes comunitats autònomes que ofereixen als seus ciutadans, dues opcions per escolaritzar els nens. Una és l’escola ordinària i l’altra són les escoles especials.

Peso que aquest aspecte l’hauríem de canviar, perquè si el que volem és fer el camí cap a una educació inclusiva, només haurien d’existir les escoles ordinàries, que atendrien a tots els alumnes, sempre adequant els seus currículums a les individualitats de cada un dels nens que hi acudeixen.

Com a conclusió, m’agradaria dir que els mestres actualment s’estan esforçant per seguir aquest camí cap a la inclusió, però encara s’han de fer molts de canvis , sobretot des de les administracions, per poder atendre a tots els alumnes d’una manera conjunta i a la vegada veure’ls com a persones individuals amb necessitats diferents.

TEMA 3: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

Aquest tema ens parla de tots els factors que influeixen en l’aprenentatge del nens, sobretot durant les primeres edats.

Des de el meu punt de vista el mestre o la mestra sempre a de patir dels interessos dels seus alumnes, fent així que tots els nens estiguin motivats per aprendre coses noves i significatives.

Per exemple, si el mestre/-a cada dia els fa fer fitxes a totes hores, sense tenir en compte els seus punts de partida ni els seus interessos, crearà un clima d’avorriment generalitzat, de monotonia, d’ansietat per alguns nens ,i moltes altres conseqüències que podríem anomenar. Tot això no provocaria aprenentatges reals i els nens només tindrien la motivació de fer bé la fitxa, per tal que el seu docent li poses bona nota, encara que ell mateix no hagués aprés res útil.

Avui dia, la motivació que  fomenten tan els pares com els mestres és l’anomenada extrínseca, per la qual els nens fan les coses per rebre alguna cosa de l’exterior per reforçar-se i d’aquesta manera seguir treballant, sense que ells li trobin sentit al que “aprenen”. Però en canvi, els mestres dins les aules exigeixen als seus alumnes que aprenguin per aprendre, per ells mateixos, entenent-ho tot i traguet bones notes. Una cosa impossible, degut que la frase del mestre dins l’aula sol ser la de: “quantes més coses treballem molt millor”, encara que els nens no entenguin res del que s’ha fet aquell mati a classe.

Un altre dels aspectes que afecten al procés d’ensenyament-aprenentatge és l’atenció. Aquesta l’hem d’anar treballant des de ben petits, per tal que els nens sàpiguen estar atents durant els moments que a ells els interessa.

Una tècnica molt eficaç per treballar l’atenció i la memòria a la vegada, és la verbalització de totes les coses. Per exemple, la mestra conta un conte i a cada capítol, o quan l’acaba li pregunta a un dels nens que es el que ha passat amb tal personatge o que conta la història que ha llegit. Fent així que el nen hagi estat atent durant tota la estona i que després torni arrere mentalment i faci memòria del que passava al conte, a mesura que ho va verbalitzant.

Com ja he dit abans, els mestres organitzen i posen en pràctica unes activitats que fomenten un tipus d’aprenentatge, que no és el mateix que ells volen que després tinguin i desenvolupin els seus alumnes. Una cosa molt injusta per als petits, encara que ells no ho saben ni ho podem exigir, és que els adults sabem que els estam guiant malament però no fem res, i això es degut a que només mirem per nosaltres, no pensem en els altres i en les conseqüències que té tot el que duem a terme, tant dins l’aula com fora d’ella.

A més, els mestres han de treballar sabent que la intel·ligència és canviant, que mai es troba estàtica. I les transformacions que fa es deuen a l’entorn que envolta a la persona, i per aquest motiu pot anar a millor o a pitjor.

Des de l’escola hem de fomentar el treball de totes les intel·ligències, per tal que els nostres alumnes es puguin adaptar al seu entorn de la millor manera possible, tal i com va dir Gadner.

També penso que en l’aprenentatge, sobretot en les primeres edats dels nens, però en realitat s’hauria de tenir en compte durant tota al vida, són les emocions.

Aquestes són molts importats per tal que les persones puguin dur a terme la seva vida, en conjunt. Perquè tots sabem, que un dia que ens troben desanimats res ens surt bé, no estem atents, ni molt menys estem motivats per realitzar cap activitat, que ens podria conduir a aprendre diferents aspectes.

Per aquest motiu, hem de començar a treballar-les des de l’educació infantil, per tal que els nens sàpiguen controlar les seves emocions i exterioritzar-les de la manera més adequada possible, sempre respectant les altres persones.

A pesar de que els psicoanalistes pensen que la motivació és inconscient, jo crec tal i com diuen Printich i De Groot, que la motivació ve donada a causa del valor que se li dona a allò que es vol aprendre, del nivell d’autoestima i metacognició de la persona, o sigui que aquesta tingui les estratègies necessàries per aprendre per ella mateixa, i a més, que tingui molt clar que aprendre és per al seu propi benefici.

I per dur a terme tot això dit, s’han de treballar molt les emocions, i la motivació intrínseca, com ja ho havia dit abans.

Per últim, hem de tenir en compte, que per tal que els nens estiguin motivats i tinguin tot al seu favor per aprendre, han de saber en tot moment que aprendran amb el que faran i per a que els servirà a la vida real. Tot això farà que els nens entenguin els conceptes que treballen i aprenen a classe, i els podran posar en pràctica durant el seu dia a dia, fent d’aquesta manera que assimilin i acomodin tots els aprenentatges, sempre tenint en compte el que ja sabien o no, abans d’aprendre-ho.

Aquí penjo un vídeo que m’ha paregut molt interesant, que tracta de l’educació, la qual és, segons el meu punt de vista, l’aspecte més important que hi ha dins una societat. I també, és la que provoca que els nens vagin minvant la seva intel·ligència, degut a les metodologies que s’utilitzen.