TEMA 3: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

Aquest tema ens parla de tots els factors que influeixen en l’aprenentatge del nens, sobretot durant les primeres edats.

Des de el meu punt de vista el mestre o la mestra sempre a de patir dels interessos dels seus alumnes, fent així que tots els nens estiguin motivats per aprendre coses noves i significatives.

Per exemple, si el mestre/-a cada dia els fa fer fitxes a totes hores, sense tenir en compte els seus punts de partida ni els seus interessos, crearà un clima d’avorriment generalitzat, de monotonia, d’ansietat per alguns nens ,i moltes altres conseqüències que podríem anomenar. Tot això no provocaria aprenentatges reals i els nens només tindrien la motivació de fer bé la fitxa, per tal que el seu docent li poses bona nota, encara que ell mateix no hagués aprés res útil.

Avui dia, la motivació que  fomenten tan els pares com els mestres és l’anomenada extrínseca, per la qual els nens fan les coses per rebre alguna cosa de l’exterior per reforçar-se i d’aquesta manera seguir treballant, sense que ells li trobin sentit al que “aprenen”. Però en canvi, els mestres dins les aules exigeixen als seus alumnes que aprenguin per aprendre, per ells mateixos, entenent-ho tot i traguet bones notes. Una cosa impossible, degut que la frase del mestre dins l’aula sol ser la de: “quantes més coses treballem molt millor”, encara que els nens no entenguin res del que s’ha fet aquell mati a classe.

Un altre dels aspectes que afecten al procés d’ensenyament-aprenentatge és l’atenció. Aquesta l’hem d’anar treballant des de ben petits, per tal que els nens sàpiguen estar atents durant els moments que a ells els interessa.

Una tècnica molt eficaç per treballar l’atenció i la memòria a la vegada, és la verbalització de totes les coses. Per exemple, la mestra conta un conte i a cada capítol, o quan l’acaba li pregunta a un dels nens que es el que ha passat amb tal personatge o que conta la història que ha llegit. Fent així que el nen hagi estat atent durant tota la estona i que després torni arrere mentalment i faci memòria del que passava al conte, a mesura que ho va verbalitzant.

Com ja he dit abans, els mestres organitzen i posen en pràctica unes activitats que fomenten un tipus d’aprenentatge, que no és el mateix que ells volen que després tinguin i desenvolupin els seus alumnes. Una cosa molt injusta per als petits, encara que ells no ho saben ni ho podem exigir, és que els adults sabem que els estam guiant malament però no fem res, i això es degut a que només mirem per nosaltres, no pensem en els altres i en les conseqüències que té tot el que duem a terme, tant dins l’aula com fora d’ella.

A més, els mestres han de treballar sabent que la intel·ligència és canviant, que mai es troba estàtica. I les transformacions que fa es deuen a l’entorn que envolta a la persona, i per aquest motiu pot anar a millor o a pitjor.

Des de l’escola hem de fomentar el treball de totes les intel·ligències, per tal que els nostres alumnes es puguin adaptar al seu entorn de la millor manera possible, tal i com va dir Gadner.

També penso que en l’aprenentatge, sobretot en les primeres edats dels nens, però en realitat s’hauria de tenir en compte durant tota al vida, són les emocions.

Aquestes són molts importats per tal que les persones puguin dur a terme la seva vida, en conjunt. Perquè tots sabem, que un dia que ens troben desanimats res ens surt bé, no estem atents, ni molt menys estem motivats per realitzar cap activitat, que ens podria conduir a aprendre diferents aspectes.

Per aquest motiu, hem de començar a treballar-les des de l’educació infantil, per tal que els nens sàpiguen controlar les seves emocions i exterioritzar-les de la manera més adequada possible, sempre respectant les altres persones.

A pesar de que els psicoanalistes pensen que la motivació és inconscient, jo crec tal i com diuen Printich i De Groot, que la motivació ve donada a causa del valor que se li dona a allò que es vol aprendre, del nivell d’autoestima i metacognició de la persona, o sigui que aquesta tingui les estratègies necessàries per aprendre per ella mateixa, i a més, que tingui molt clar que aprendre és per al seu propi benefici.

I per dur a terme tot això dit, s’han de treballar molt les emocions, i la motivació intrínseca, com ja ho havia dit abans.

Per últim, hem de tenir en compte, que per tal que els nens estiguin motivats i tinguin tot al seu favor per aprendre, han de saber en tot moment que aprendran amb el que faran i per a que els servirà a la vida real. Tot això farà que els nens entenguin els conceptes que treballen i aprenen a classe, i els podran posar en pràctica durant el seu dia a dia, fent d’aquesta manera que assimilin i acomodin tots els aprenentatges, sempre tenint en compte el que ja sabien o no, abans d’aprendre-ho.

Aquí penjo un vídeo que m’ha paregut molt interesant, que tracta de l’educació, la qual és, segons el meu punt de vista, l’aspecte més important que hi ha dins una societat. I també, és la que provoca que els nens vagin minvant la seva intel·ligència, degut a les metodologies que s’utilitzen.