Segons la meva opinió al nostre país s’està intentant donar suport només als nens amb alguna discapacitat, però ens hauríem de plantejar si només són ells els que necessiten ajuda, tant dins l’aula com fora d’ella.
Durant les classe d’aquesta assignatura, me adonat que no hem d’atendre només als alumnes que tinguin diagnosticat alguna malaltia, sinó que hem d’atendre i treballar conjuntament amb tots els nens que acudeixen a l’aula.
Està clar que els alumnes que tinguin alguna discapacitat els hi haurem de prestar una mica més d’atenció, però també hem d’entendre que els altres nens són diferents i necessiten també que els recolzin en uns altres aspectes.
Per aquest motiu hem d’intentar treballar de manera conjunta dins l’aula, per tal que tots els nens que la conformen se sentin part d’ella, puguin participar i desenvolupar els seus coneixements, sempre tenint en compte els seus ritmes individuals.
A l’actualitat hi ha moltes comunitats autònomes que ofereixen als seus ciutadans, dues opcions per escolaritzar els nens. Una és l’escola ordinària i l’altra són les escoles especials.
Peso que aquest aspecte l’hauríem de canviar, perquè si el que volem és fer el camí cap a una educació inclusiva, només haurien d’existir les escoles ordinàries, que atendrien a tots els alumnes, sempre adequant els seus currículums a les individualitats de cada un dels nens que hi acudeixen.
Com a conclusió, m’agradaria dir que els mestres actualment s’estan esforçant per seguir aquest camí cap a la inclusió, però encara s’han de fer molts de canvis , sobretot des de les administracions, per poder atendre a tots els alumnes d’una manera conjunta i a la vegada veure’ls com a persones individuals amb necessitats diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario