És molt trist, però a l’actualitat , la majoria, dels mestres es fixen en
un tipus de nens concrets, els més graciosos, els que vesteixen millor....
Això fa que aquests docents els tinguin més en compte durant totes les
classe, els hi facin més preguntes, els
ajudin sempre..., i aquestes petites coses que el mestre realitza
diàriament, fan que els altres nens no es sentin còmodes dintre de l’aula, que
no estiguin motivats per fer les activitats que els hi proposen, i tot això
faci que la visió del mestre cap a aquests nens vagi empitjorant, dia a dia.
Actualment, el que he dit anteriorment ocorre moltes vegades a les nostres
aules, tan a Infantil, com a Primària, la E.S.O, el batxillerat, fins i tot a
la Universitat. I, encara que els docents saben que amb aquesta actitud no fan
cap bé a ningun dels nens que acudeixen a la classe, ho segueixen fent, perquè
des de el meu punt de vista, és una cosa molt difícil de adonar-te, de saber-ho
manejar i canviar-ho.
Encara que penso que tots el mestres deurien poder tractar a tots els sues
alumnes per igual, perquè com ja sabem, tot l’ambient que envolta el nen
l’influeix durant tota la vida, fent així que tots els infants poguessin
aprendre i amb això desenvolupar-se de la manera més adequada possible.
La meva opinió es que el mestre que hauria de predominar a tot el nostre
país hauria de ser el que té en compte les emocions de cada un dels nens, tant
dins l’aula com fora d’ella, i no el que hi ha avui dia , que és el que li dona
més importància als conceptes teòrics.
Això, provoca que si el mestre no té en compte l’estat emocional dels nens
durant la classe, no seguirà els seus ritmes i els nens no aprendran de manera
significativa, perquè no estaran motivats, donat que el seu docent no es
preocupa per ells.
A més, dir que a l’actualitat els mestres no estan gens valorats per la
societat, en general. Però des de el meu punt de vista, és més culpa dels
propis mestres que no de la societat sencera, perquè ells també s’han guanyat
la visió que tota la gent té d’ells.
Crec que la majoria dels docents d’avui dia, no tenen en compte els seus
alumnes, no els motiven, no els deixen fer per ells mateixos les coses...,
aquests mestres només fan la seva feina per treure-hi benefici per a ells
mateixos. I un exemple molt bo, és que molts estudiants, es troben a la carrera
de magisteri, pel simple fet de que tindran una feina on els hi donaran moltes
vacances i tindran un bon sou.
Com a conclusió, voldria dir que ser mestre és molt més que un bon sou y
moltes vacances, és una feina que, encara que comporta molta motivació
intrínseca del docent mateix, també aquest mestre ha de saber compartir amb els
seus alumnes la seva experiència, i fer-los ciutadans crítics dins la societat
en la que vivim. Però sempre tenint en compte els ritmes individuals de cada
una dels infants, i la seva opinió dins l’aula, a més de treballar d’una manera
que faci que els aprenentatges dels nens siguin significatius, sempre comptat
amb la família de cada nen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario